Autoentrevista a Crom sobre el DVG.

- Comencem per una pregunta bàsica. ¿Compliràs el resultat electoral i marxaràs per un mínim de tres mesos?
- Sí, per suposat.

- ¿Tornaràs d'immediat un cop passats els tres mesos? ¿Tens pensat un retorn d'immediat un cop passat el trimestre?
- Ho dubto molt... No sé ni tant sols si si tornaré mai.

- Digues-me en quin dia retornaries al DVG, si ho fessis el dia immediat un cop complerta la promesa electoral.
- Bé, la limitació és com a mínim d'un trimestre. Per tant, la data prefixada, d'acord amb això, és el 10 de desembre de 2008. Insisteixo en que no prometo res, si no vull no torno mai.

- ¿Com és que has volgut obrir una enquesta en un lloc on saps que no et volen?
- ¡¡No tant de pressa!! A veure. Jo tenia la intenció de tantejar i fer una prova... No esperava que sortís tant baix, però ja que ha sortit tant baix, ja tinc informació més inequívoca, queda ben clar el pa que es cou al DVG. Insisteixo en que, en la segona (i penúltima votació; aquesta és la última) vaig treure un 37% a favor de la meva permanència.

- ¿I què ha canviat, que ara has perdut res menys que 32 punts al teu favor?
- No ho sé molt bé. Possiblement, els meus enemics internàutics fan esforços en contra meva que jo, encara que no veig mentre passen, acabo patint al final.

- ¿Creus que allò que podríem anomenar anticromisme segueix viu?
- Ja ho crec que sí. Seria assumpte de debat dir fins a quin punt jo tinc (i jo no arribo a tenir) la responsabilitat de tota aquesta fòbia contra mi. Però, sigui com sigui, l'anticromisme està ben viu.

- ¿Després d'aquesta debacle electoral tant marcada (tant pels vots en contra com pels insults que us heu "intercanviat"), tens ganes de tornar al DVG, sigui quan sigui, encara que hagués de ser dintre de molt llarg plaç?
- Ara mateix, estic molt enfurismat contra el DVG. No tinc gaires ganes de tornar; no gaires, francament.

- ¿Faràs una votació que, en aquest cas, permeti votar que tu no tornis mai?
- No, no la faré mai. Clar i català. No faré mai una enquesta que inclogui una opció de no retorn.

- Però ells volen que...
- He dit que no la faré. Següent pregunta.

- ¿Faràs alguna promesa de no tornar mai més, amb o sense votació?
- No, no la faré. Mai, passi el que passi, no faré aquesta promesa; ni amb votació ni sense aquesta. Complint les promeses electorals, torno quan vulgui i pugui, com fa tothom.

- Hi ha qui diu que has de ser un usuari normal...
- ... per mi ells no són normals. Dic aquesta afirmació perquè la gent violenta, per mi, no hauria de ser considerada normal per ningú.

- Ja, ja, bé, ells, segons la teva opinió, et semblen anòmals... Però no estic parlant de la teva opinió sobre ells, sinó de la seva opinió sobre tu.
- Jo penso que el meu punt de vista és comprensible. Jo no vull tornar sense que mínim la meitat em recolzi amb el vot...

- ... i ara has vist que no et van a recolzar gens ni mica amb el vot...
- Efectivament, és indubtable clar, no em van a recolzar amb el vot. En el moment crític de la votació, m'han fallat. Doncs bé, mira, sàpigues una cosa: jo no vull sotmetre'm a les seves lleis no escrites. No vull, no vull. Encara que només fos per una qüestió de moral, jo em sotmetré a les seves lleis no escrites (que, pel que crec saber d'elles, no les aprovo pas) si és que vull. Si és que mai vull.

- ¿Rebutges la seva moral i la seva forma de normalitat perquè et sents indignat amb ells de com et tracten?
- La meva indignació davant el seu mal tracte és una part important del tema. Em sento desilusionat, i ells em tracten com un pària. ¿Què haig de dir?

- ¿Tu no vas a sotmetre't pas gens a el seu estil de normalitat, oi que no?
- (Jo faig que no amb el cap com a resposta).

- ¿Tens com a objectiu tornar al DVG algun dia, de la forma que sigui?
- No. Potser ja no torni mai.

- ¿L'assumpte amb el DVG és similar amb el del Racó?
- Una mica sí, però té diferències, per exemple en el fet que, en el Racó, havent-m'hi ja desanimat definitivament, ja no hi vull tornar. Algun dia, potser senti el mateix pel DVG. Quan jo plego veles i deixo de lluitar, deixo de lluitar.

- ¿I els raconaires, creus que t'hi troben a faltar? ¿No serà potser que senten per tu tanta antipatia com els deuvosguards?
- La opinió pública de la gent del Racó Català sobre mi, sigui la que sigui, la desconec. Fins és possible que ja m'hagin oblidat del tot... No crec tenir prou informació com per valorar el que pensen (o deixen de pensar) els raconaires sobre mi. Vull fer remarcar com al Racó, a diferència del DVG, mai s'ha fet una votació pública per veure què volen ells. Si algú sap què pensen els raconaires de mi, que m'ho diguin. En tot cas, que sàpiguen que, com a mínim al Racó Català, ja no penso en tornar, i que, de fet, ja no vaig mai més a lluitar pel retorn. Al Racó, almenys al Racó sí, ja li vaig dir adéu i fins mai més. Que ho sàpiga tothom.