(
Us presento la criada Celedonia, un personatge del còmic antic de La Família Cebolleta (personatge del genial F.Ibanez); entre les "baroneses de casa" Celedonia i Matilda (protagonista del relat d'aquest fòrum), hi trobo alguns paralelismes. Reconec que aquesta imatge la he agafat prestada de la web Lady Filstrup, que acabo de descobrir fa molt poc, i que promet molt... Dedico aquest article a la inigualable (i eterna en la memòria) companyia de còmics Bruguera.).
Doncs un cop deixada aquí aquesta imatge, comencem amb el relat sense més dilacions; no us sembla? Bé, endavant.
-----------------------------------------------------------------------
El relat-grunyit de la dona autoritària; presentem Matilda Gumespiérez.La senyora Matilda Gumespiérez escriu aquesta nota al seu actual (de moment) marit:
"¡¡Senyor Manel Cervera!! ¿Com és possible?
Tu que a dures penes mereixes el nom de marit...
Un altre cop t'has deixat la teva habitació feta un camp de batalla i de bravante, amb els llibres escampats de la forma més deixada i bruta, i els cendrers sense buidar, i una olor extranya per tot arreu, que si no arribo a obrir les finestres quasi m'asfixio... i el terra ple de papers, que és quasi per relliscar... ¿Com pot ser que vós, marit meu, siguent un artista pintor de professió, no tingueu ni el més mínim art a l'h0ra d'endreçar l'habitació, que és el MÍNIM que podríeu fer algun cop?
Sapigueu que, per tal de no desendreçar més aquesta casa, he advertit als vostres quatre amigots de taberna que MAI MÉS tornin a trepitjar aquesta llar nostra, no sigui que els tregui a cops d'escombra. Ara, aprofitant que els vostres amics no vindran més aquí a deixar cendres de cigarret a la pica del lavabo, i que jo, dit sigui de pas, no tinc cap amiga que pugui venir a aquesta casa, la podré mantenir ben neta i lluent per a que estigui presentable, almenys per a nosaltres.
I que no us torni a veure mai més rondant d'aquesta forma una amiga meva... ¿Què significa això que estàveu parlant de futbol a dures penes uns minuts, ella i tu? I els carinyitos amb la criada, i les confiances amb ma germana... Sou ben bé un "sortit"!! Pocavergonya...
I feu el favor de no gastar-vos fins l'últim dels pocs cèntims que tingueu a la taberna!! Dues cerveses màxim cada setmana, i a callar. ¡¡I no li demaneu diners a cap dels vostres amics per a vicis!! Nosaltres som persones dignes i autosuficients, no captaires de carrer.
I feu-me el favor de no fer tant de soroll quan jo miro els meus Trimfitos a la televisió!! Quan no és per dedicar-vos a la vostra feina pictòrica, és per la ditxosa videoconsola de Nintendo, o és perquè us dóna per fer neteja a la casa sense el meu permís previ. ¡¡No interrompeu les meves distraccions quan estic concentrada!! ¿Entesos? ¿Oi que no cal pas que us ho deletregi?
Si no fós perquè, en el llit, sou apassionant, vehement, atractiu i sensual, ja us hauria engegat a fer punyetes fa temps. Però bé... suposo que una mica acostumadeta sí que encara ho estic a vós, vaja...
Us espera amb afecte perquè torneu abans de dos quarts de dotze de la nit, la vostra esposa...
Matilda Gumespiérez.".