En matèria de filosofia, on som, ara?

En matèria de filosofia, on som, ara? (Primera part)


Tan bon punt apareix una nova elit econòmica, aquesta intenta assegurar-se els seus privilegis econòmics. Per això, intentarà fer-se present i tenir influència als cercles de Poder. En darrer terme, l'objectiu final – la seva situació ideal – seria aconseguir el blindatge dels seus privilegis.

Amb l'aparició de la nova elit econòmica s'intensifica la lluita de classes. Per una banda, la nova elit entra en competició amb les altres elits; i, per l'altra, incideix en la lluita de classes ( en el sentit marxista) entre la classe explotadora i les classes treballadores.

La classe dominant i les noves elits en tot moment miren d'intensificar l'explotació i d'assegurar els seus privilegis. I les classes que no formen part de la classe dominant lluiten en sentit contrari, és a dir, miren de resistir.

Les diverses elits lluiten entre sí pel control dels media. I, en conjunt, la classe dominant intenta imposar la seva ideologia, i anul·lar les ideologies a favor dels interessos de les classes explotades.


La nova elit també tracta d'assegurar-se privilegis jurídics.


En la lluita de classes, la confrontació essencial és l'econòmica . La classe explotadora sempre procura intensificar l'explotació, i, l'inrevés, les classes espoliades intenten evitar l'espoli.
Els resultats de les confrontacions són sempre imprevisibles. Constantment es produeixen situacions de crisi econòmica. El sistema capitalista no aconsegueix una ordenació racional de l'activitat econòmica.

Els treballadors no solament ofereixen una resistència contra l'explotació, com, per exemple, quan es dóna una declaració de vaga; sinó que, constantment, promouen tot d'iniciatives espontànies que poden incidir decisivament dins el procés econòmic. Majorment, les iniciatives de les classes treballadores són moviments profunds de llarg abast; són moviments profunds de les amples masses que no responen a una teoria o programació prèvies. Els exemples més evidents són els moviments migratoris dels treballadors.

Els 102 pelegrins dels Mayflower tiraren endavant un projecte social i polític que era el resultat d'uns acords previs essent de naturalesa religiosa l'impuls inicial. Si la fundació de noves colònies a Nova Anglaterra hagués depès de les motivacions religioses, la història hauria estat una altra molt diferent (Actualment, les petites comunitats puritanes dels "amis" no passen de ser una curiosa mostra etnogràfica). Ben aviat la motivació dels nous immigrats fou de caràcter social i econòmic.

Així ho explico a La filosofia i la religió sense caretes, pàgina125, que diu: "De totes les àrees de colonització del món, les colònies britàniques eren les que oferien més avantatges i les que més ràpidament augmentava la població. Nova Anglaterra no solament oferia llibertat i tolerància, amb la qual cosa els treballadors aconseguien un nivell de benestar mai vist. Si a un primer moment la immigració era per motius ideològics, ben aviat la motivació purament econòmica fou el vertader impuls. Les colònies anglo-americanes tenien un ritme de creixement de població molt més intens que el de les colònies espanyoles o franceses; doblava la població cada 25 anys. Per posar un referent: al 1760, els colons francesos del Quebec eren uns 40.000, mentre que les tretze colònies britàniques de Nord-amèrica tenien una població d'un milió i mig d'habitants. Els nord-americans consideraren que el formidable creixement econòmic de la seva república feia palès els avantatges del seu sistema social i polític" (Sobre aquest tema podeu baixar més material escrit prement La filosofia i la religió sense caretes).

Els treballadors de l'Europa dels set-cents iniciaren el moviment profund de colonitzar Nova Anglaterra; moviment profund que tingué el punt culminant amb la proclamació de la primera República moderna del món.






Tesi: En contra del que diu En Fukuyama, el sistema capitalista ni és acceptable ni representa la fi de la història.

En Fukuyama argumenta que el sistema capitalista actual es reprodueix a si mateix, i, per tant, seria la darrera forma de societat. Entén que els intents alternatius han fracassat.
En Rorty diu que el pragmatisme nord-americà és el final de la filosofia. O sigui, que poesia, filosofia i física són purs jocs de llenguatge. O sigui, en darrer terme, En Rorty també considera que l'Imperi nord-americà és la fi de la història.
Si la "veritat" és allò que resulta útil a la societat, llavors no és d'estranyar que aparegui En Vattimo amb el seu "Creure que es creu".
Tots aquests moderns volen fer una reutilització d'En Nietzsche i d'En Heidegger. Són una bona colla: Vattimo, Lyotard, Rorty, Derrida, Foucault, Deleuze, Gadamer, Glucksmann...(Per cert, aquest antic maoista, va fer campanya per a En Zarkozy a les darreres presidencials franceses). S'hauria acabat l'època de la Raó, i hauríem entrat a la dels jocs de llenguatge i de les idees "útils".


Com ja he escrit a diversos articles, la meva tesi és:

Tesi: En tot temps, la producció de materials filosòfics obeeix a les demandes dels bàndols enfrontats en guerra ideològica. Els filòsofs no fan sinó elaborar arguments a favor d'una determinada ideologia (La definició d'ideologia és: conjunt d'idees que són en funció dels interessos d'una determinada classe social). O sigui, no hi ha filosofia neutral. Els denominats filòsofs, al igual que altres actors intel·lectuals, són moguts per una passió, bé sigui noble, bé espúria, a favor – o en contra – d'una determinada ideologia.

Al meu parer, els filòsofs al servei de la ideologia conservadora tenen com a encàrrec més important intentar introduir un nou irracionalisme, segons el qual les proposicions de la ciència són també jocs de llenguatge.
Per entendre'ns: El president George Bush als seus discursos s'atreveix a dir que "l'ateisme és una creença". Les expressions reaccionàries d'En Bush enllacen perfectament amb la gran campanya ideològica de les esglésies evangèliques i de la catòlica per promoure la teoria de "El disseny intel·ligent", referida a la creació divina de l'univers.

En Rorty es posa el vestit dels post-moderns i es presenta com un "pensador" que deixa de banda la filosofia, que "mostra" la inconsistència del llenguatge filosòfic i de la inutilitat dels filòsofs. Però aquest aspecte d'innovador d'En Rorty és una disfressa d'un que treballa decididament fent aportacions a la ideologia reaccionària. En Rorty, per amagar el seu reaccionarisme, exhibeix les seves crítiques contra la política exterior d'En Bush; però és En Rorty mateix el qui proporciona arguments per a les campanyes de les esglésies evangèliques. És contra la tradició de la filosofia il·lustrada que argumenta en Rorty. En Rorty recupera els arguments d'En Nietzsche contra la Il·lustració. És En Rorty el qui s'atreveix a posar a un mateix "nivell creatiu" la literatura, la filosofia i la ciència.

Els philosophes, en conjunt, despleguen una activitat que, objectivament, afavoreix la ideologia conservadora. La fotografia on apareix el financer En Lara Bosch acompanyat d'En Fukuyama i d'En Glucksmann (Al Cercle d'Economia de Barcelona, gener, 2008) dóna una clara pista de quina és la relació entre els filòsofs i el Poder.

La ideologia que sorgí de les revolucions democràtiques modernes d'Europa i d'Amèrica fou recollida a les Constitucions. És reconeguda com a hegemònica. S'entén que les normes morals i les lleis actuals són una conseqüència de la ideologia democràtica.

S'ha de rebutjar el concepte marxista de les revolucions burgeses.

Tesi: Els avanços socials i polítics aconseguits per les classes populars a un moment històric concret, no es mantenen vigents seguint un impuls inercial. El desplegament de les societats democràtiques dóna lloc al sorgiment de noves contradiccions que posen en perill l'ordre democràtic.




Tesi: En tot moment les elits intenten defugir dels controls democràtics. Al darrers temps, les elits han
aconseguit tot de nous privilegis, econòmics, socials, jurídics, de manera que s'ha produït un afebliment de les garanties democràtiques. Les grans acumulacions capitalistes són una greu amenaça per a la democràcia.

Tesi: Allò que importa no són les especulacions dels filòsofs d'ideologia conservadora. Allò que importa és que les classes treballadores trobin noves formes de lluita per a restablir la democràcia vertadera.

Tesi: L'emotivisme moral i del contractualisme són les peces mestres de la ideologia democràtica. Allò que importa és fer valer aquestes peces. Amb aquests instruments ha de ser possible anul·lar els privilegis i acaba amb l'explotació i la injustícia.

Hola, Joan. M'agrada veure que algú ve aquí prenent-se les coses seriosament. No obstant, no t'hi fagis massa il·lusió sobre el potencial d'aquest fòrum, per raons que ja aniràs veient... si no ho has fet ja. En tot cas miraré de llegir-me els teus escrits.

Fo escrigué:

Hola, Joan. M'agrada veure que algú ve aquí prenent-se les coses seriosament. No obstant, no t'hi fagis massa il·lusió sobre el potencial d'aquest fòrum, per raons que ja aniràs veient... si no ho has fet ja. En tot cas miraré de llegir-me els teus escrits.

No estic de bon humor, Fo. I, si et passes, seràs bannejat. No ho dubtis.

No em fas ni por, ni respecte, ni res. Els criminals, a la presó del banneig. ¡¡Només faltaria!!

Explica't perquè no se de què em parles.

Fo escrigué:

Explica't perquè no se de què em parles.

Bé, doncs oblida-ho. Ja discutirem quan em faltis molt al respecte, si és que mai ho fas. Per mi, millor que mai ho facis... però depèn de tu, naturalment.

Porta't bé amb el líder, sigues una mica simpàtic, i que hi hagi pau. Tot el que busco és pau i cultura, res més.

¿No em diràs que no m'entens, oi?

Salut, Fo.

Crom-el-nordic escrigué:

Fo escrigué:

Hola, Joan. M'agrada veure que algú ve aquí prenent-se les coses seriosament. No obstant, no t'hi fagis massa il·lusió sobre el potencial d'aquest fòrum, per raons que ja aniràs veient... si no ho has fet ja. En tot cas miraré de llegir-me els teus escrits.

No estic de bon humor, Fo. I, si et passes, seràs bannejat. No ho dubtis.

No em fas ni por, ni respecte, ni res. Els criminals, a la presó del banneig. ¡¡Només faltaria!!

Perdoni, Monarca , enlloc l'usuari ha dit res ultratjant. No pagui amb els súbidts fidels les rancúnies derivades de la lluita cntra els stoarristes.

Salut,

Atentament: L'alcalde

RabosaFOX escrigué:

Crom-el-nordic escrigué:

Fo escrigué:

Hola, Joan. M'agrada veure que algú ve aquí prenent-se les coses seriosament. No obstant, no t'hi fagis massa il·lusió sobre el potencial d'aquest fòrum, per raons que ja aniràs veient... si no ho has fet ja. En tot cas miraré de llegir-me els teus escrits.

No estic de bon humor, Fo. I, si et passes, seràs bannejat. No ho dubtis.

No em fas ni por, ni respecte, ni res. Els criminals, a la presó del banneig. ¡¡Només faltaria!!

Perdoni, Monarca , enlloc l'usuari ha dit res ultratjant. No pagui amb els súbidts fidels les rancúnies derivades de la lluita cntra els stoarristes.

Salut,

Atentament: L'alcalde

Jo no he dit que hagi fet res dolent, només li he rogat que no ho faci pas. A més, un quan té mal humor se li ha de tenir una mica de paciència, almenys algun cop, trobo jo.

tot sol.lucionat

RabosaFOX escrigué:

tot sol.lucionat

M'alegro que ho vegis així, senyor alcalde.

Crom-el-nordic escrigué:

RabosaFOX escrigué:

tot sol.lucionat

M'alegro que ho vegis així, senyor alcalde.

així ho veig, cap.

RabosaFOX escrigué:

Crom-el-nordic escrigué:

RabosaFOX escrigué:

tot sol.lucionat

M'alegro que ho vegis així, senyor alcalde.

així ho veig, cap.

Doncs perfecte.

"A otra cosa, mariposa".

de meravella