El Forumstoa: secció de fòrums de La Stoa.

Els fòrums stoers de Forocatalan seran suprimits a mig plaç, potser en menys de tres mesos, en virtud d'una sentència legal stoera ja aprovada que no admet recursos. Demano la vostra comprensió en aquest tràmit legal i els seus efectes.
 
ÍndexFAQCercarLlista de MembresGrups d'UsuarisRegistrar-seRegistrar-seIniciar Sessió

Comparteixi | 
 

 QUI VA SER DAVID HUME

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo 
AutorMissatge
RabosaFOX

avatar

Nombre de missatges : 174
Data d'inscripció : 30/06/2008

MissatgeAssumpte: QUI VA SER DAVID HUME   Dt Jul 01, 2008 3:21 pm

Comenteu sobre el gran filòsof:

David Hume va ser un important filòsof escocès del segle XVIII (Edimburg, 7 de maig (26 d'abril segons el calendari antic) de 1711 – 25 d'agost de 1776). Se'l considera el més important dels empiristes britànics. Estudià dret per pressió paterna, però exercí molt poc temps aquesta professió degut a les seves afeccions literàries i filosòfiques. El 1734 anà a França on va escriure la seva obra més important, el Tractat sobre la naturalesa humana, que no va tenir l'acolliment que ell esperava. Tot el contrari va succeir amb el segon dels seus escrits, Assaigs morals i polítics. L'èxit d'aquesta obra el portà a reelaborar el Tractat fent una exposició més senzilla en dos llibres: Investigació sobre l'enteniment humà i Investigació sobre els principis morals.

L'any 1763 tornà a França i es relacionà amb Rousseau i els enciclopedistes. El 1769 tornà a Edimburg, on restà fins a la seva mort.

Per a Hume la filosofia no sap res amb certesa, perquè no s'ha ocupat adequadament de l'estudi d'aquella ciència de la que totes les altres depenen: la "ciència de l'home". Per això afirma que cal investigar la naturalesa de l'enteniment humà per determinar l'origen, les estructures, les lleis i els límits del coneixement. Hume esdevindrà un precursor de Kant en algunes de les seves conclusions.
Taula de continguts
[amaga]

* 1 Epistemologia
o 1.1 Idees bàsiques
o 1.2 Origen de les percepcions
o 1.3 L'associació d'idees
o 1.4 Les operacions de l'enteniment
o 1.5 La relació causal és un costum
o 1.6 De la crítica de la metafísica a l'escepticisme
* 2 Ètica: La moral es fonamenta en el sentiment
* 3 Vegeu també
* 4 Enllaços externs

[edita] Epistemologia

[edita] Idees bàsiques

Hume pretén amb la seva tasca filosòfica donar resposta a preguntes fonamentals sobre l'home i el coneixement. Per això, accepta postulats que anirà ampliant amb la seva producció filosòfica, dels quals els principals són:

* Tot coneixement prové de l'experiència (rebuig de l'innatisme).
* Tota realitat ha de tenir una impressió associada.
* Tot coneixement és una combinació d'idees ja allotjades a la ment i que són causades per impressions.
* El coneixement consisteix en establir veritats.

[edita] Origen de les percepcions

Havent considerat que tot coneixement del món prové de l'experiència, Hume distingeix dos tipus de percepcions:

* Impressions:
o Senzilles: Són les dades que arrepleguen els nostres sentits de l'objecte a percebre.
o Complexes: Una agrupació d'impressions senzilles conforma la impressió complexa, la interpretació cerebral del objecte.
* Idees:
o Senzilles: consisteix en el record de la impressió complexa, el concepte.
o Complexes: una idea senzilla sense impressió associada és una creació humana que no conté símil en el món sensible a partir de l'agrupació de diverses idees senzilles.

Afirma que les impressions de sensació apareixen en nosaltres per causes desconegudes i que les impressions de reflexió es deriven de les nostres idees. Totes les nostres idees simples, en la seva primera aparició, es deriven d'impressions simples, però no totes les idees complexes es deriven d'impressions complexes, perquè podem tenir idees de coses de les quals no hem tingut cap impressió directa. Però atès que totes les idees complexes es poden descompondre en idees simples, es pot afirmar que no es pot pensar res que abans no s'hagi donat en l'experiència. En altres paraules, les impressions, en paraules de Hume, són més vívides que les idees, i, referint-nos a l'ordre temporal, precedeixen sempre a les idees; llavors, això equival a rebutjar en primer lloc l'innatisme i en segon lloc l'acceptació d'éssers que no tenen equivalent en el món físic (crítica la metafísica).

[edita] L'associació d'idees

El pensament humà es resol en la capacitat de transformar les impressions en idees, fer-les reaparèixer a la ment i, sobretot, de relacionar-les. La memòria s'ocupa de la 1a funció i la imaginació de la 2a.

L'associació d'idees depèn de la imaginació, que no realitza aquesta tasca totalment a l'atzar, sinó seguint uns principis, que Hume descriu com "una força suau" que actua sobre una idea acostant-la de forma natural a una altra amb qualitats semblants.

Les qualitats associatives són:

* Semblança.
* Contigüitat en l'espai i/o en el temps.
* Causa-efecte.

D'aquestes qualitats associatives se'n deriven les nostres idees complexes, que classifica en:

* Idees de substància.
* Idees de mode.
* Idees de relacions.

Aquestes últimes són les que es formen quan el nostre enteniment analitza i compara idees, establint judicis que van més enllà de la percepció immediata i que estructuren el nostre coneixement.

[edita] Les operacions de l'enteniment

Raonar consisteix en descobrir relacions, que poden ser entre fets o entre idees.

* Les relacions d'idees constitueixen l'àmbit de la certesa demostrativa, perquè les seves proposicions poden ser deduïdes a priori i són sempre necessàries: la seva veritat deriva de que el seu contrari constitueix contradicció, però no ens informa de res real.
* Les qüestions de fet es fonamenten en la relació causa-efecte i són contingents, perquè no hi ha cap necessitat que els fets siguin com són ni que es relacionin d'aquesta manera o de l'altra. Ens informen d'alguna cosa real i la seva veritat es fonamenta en l'experiència, és a dir, són a posteriori.

De la mateixa manera, hi han dues maneres de tindre coneixement diferents:

* Per deducció (aplicar regles a premisses per obtenir una conclusió)
* Per intuïció: obtenir conclusions a partir de generalitzacions; observar casos i després generalitzar.

El primer mètode és el propi de les ciències matemàtiques els quals enunciats són necessaris i la deducció és pròpia dels enunciats de les ciències empíriques.

[edita] La relació causal és un costum

La major part els nostres raonaments són sobre qüestions de fet i es fonamenten en la relació causal (causa-efecte). Així, quan observem que a un cert fet en segueix regularment un altre, n'inferim que entre el fet-causa i el fet efecte hi ha una connexió necessària, de tal manera que esperem que sempre serà així.

Però, com podem justificar la necessitat d'aquesta inferència?

1. No ho podem justificar per l'experiència perquè és evident que tenim experiència del passat, però no en tenim del futur.
2. No ho podem justificar per una relació d'idees, perquè la negació d'una relació causal no comporta cap contradicció.

Només queda admetre que la guia el costum de relacionar les impressions en el mateix ordre que s'han presentat repetidament en el passat.

La causalitat, doncs, no és cap principi racional, sinó una creença, fonamentada en aquest costum de la imaginació, que "cap home assenyat pot deixar d'emprar", perquè amb ell expliquem el món que ens envolta i com ens relacionem. No n'hi ha cap connexió sinó només contigüitat espacial, successió temporal i conunció constant.

Així doncs, la seva crítica al concepte tradicional de causalitat es resum amb la cèlebre frase filosòfica "Tota adscripció de causalitat és una qüestió de fet".

Hume posa a la seva obra l'exemple de les boles de billar com exemple per il·lustrar la seva teoria. Si es tira una bola de billar "A" contra una bola de billar "B" què està en repòs, què ocorre llavors amb la bola "B"? La resposta més il·lusòria i corrent és dir que la bola "B" es mourà, que el colp de la bola "A" és la causa de que la bola "B" es pose en moviment. Això no és correcte, doncs no observem cap unió/connexió, només percebem que la bola "A" es comença a moure, toca la "B" i la "B" es comença a moure. La causa no és observada, no més actua el nostre hàbit.

Hume demostra que l'ésser humà és irracional, ja que la creença o suposició no està justificada, i és producte de que l'ésser humà és instintiu i es deixa guiar amb lògica pel principi de regularitat de la natura i per l'hàbit.

[edita] De la crítica de la metafísica a l'escepticisme

Hume troba, a banda de "causa", altres conceptes i objectes d'estudi de la metafísica sospitosos de ser conceptes erronis que no tenen cap impressió associada i per tant un significat vàlid. Per exemple:

1) "Món", "Realitat Física" La idea de món no prové de l'experiència, perquè no es deriva de cap impressió particular; que tampoc és una inferència de la raó, perquè ens és impossible inferir l'existència de res que no sigui una percepció. Només la presència continuada en la ment d'un conjunt d'impressions distintes, a les que la nostra imaginació confereix constància i coherència, permet explicar la creença en l'existència contínua del món.

2) "Jo" Del jo tampoc en tenim cap impressió concreta, sinó que es deriva del flux continu de les nostres impressions, que la imaginació associa generant la creença en la identitat personal. No existeix l'ànima: el suposat recipient on s'emmagatzemen els continguts mentals no existeix, és il·lusori, metafísic i només hi existeixen els continguts.

3) "Déu" Del món només podem dir com el sentim i com el vivim i el Jo queca com l'estructura organitzada de la percepció que viu, sent, pensa i que no necessita de Déu (de qui tampoc en tenim experiència) per justificar la seva experiència. En el seu anàlisi de la creença Hume troba que l'idea és la mateixa amb o sense la creença, i aquest és l'error dels defensors de l'argument ontològic (que defensa l'existència de Déu com un ésser que per necessitat i harmonia ha d'existir).

4) Relació ànima/cos Hume accepta o cau, segons es mire, en el determinisme, en la negació del lliure albir, perquè, segons argumenta, a la naturalesa no n'hi ha indiferència o voluntat sinó necessitat; és a dir, els nostres actes no tenen causa, són conseqüència de l'atzar o de la "llibertat"*1

D'aquesta manera, amb la seva aparent demostració que el jo i el món són ficcions de la imaginació, Hume vol dissoldre els postulats de la metafísica i adopta un escepticisme moderat.

(*1): Aquest terme és un dels discutits, confosos i potencialment contradictori a la teoria de Hume, ja que l'empra Hume en la seva obra però no amb significat de voluntat sinó atzar, indeterminació, necessitat, ...

[edita] Ètica: La moral es fonamenta en el sentiment

Hume fa notar que no és possible demostrar racionalment que una cosa és bona o dolenta, ja que les qüestions morals no corresponen a l'enteniment, perquè aquest només pot realitzar dues operacions: relacionar fets o idees.

Si les qüestions morals es poguessin tractar com a relacions d'idees arribaríem a conclusions absurdes, com per exemple, qualificar el comportament de qualsevol ésser (racional o irracional) de bo o de dolent.

Si les tractéssim com a qüestions de fet, resulta que no existeix res que s'anomeni bo o dolent.

En resum, la bondat o la maldat només la descobrim quan al nostre interior hi trobem un sentiment d'aprovació o de reprovació d'una acció, per tant, les qüestions morals no depenen de l'enteniment sinó del sentiment, d'aquí la proposta d'una moral basada en les emocions. Aquesta postura filosòfica és coneguda com emotivisme moral.

El sentiment moral és un sentiment d'aprovació vers les accions. Els factors que determinen l'aprovació d'una acció i la reproducció d'una altra són, d'una banda el plaer, que regula el funcionament de les passions, i de l'altra la utilitat, no només per l'interès propi, sinó també com a utilitat per als altres.
Tornar a dalt Ir abajo
Veure perfil de l'usuari
Crom-el-nordic
Admin
avatar

Nombre de missatges : 948
Data d'inscripció : 25/05/2008
Edad : 40

MissatgeAssumpte: Re: QUI VA SER DAVID HUME   Dt Jul 01, 2008 3:44 pm

Quan tingui una mica de temps em llegiré aquest cacho-text que em passes, bufona, compta amb això...

Una abraçada!!
Tornar a dalt Ir abajo
Veure perfil de l'usuari http://www.cosmos-stoer.cat
Crom-el-nordic
Admin
avatar

Nombre de missatges : 948
Data d'inscripció : 25/05/2008
Edad : 40

MissatgeAssumpte: Re: QUI VA SER DAVID HUME   Dt Jul 01, 2008 5:43 pm

Pel que em sembla observar, dónes al Forumstoa tota aquesta informació per tal que els usuaris que ho llegeixin et donguin la opinió que tingui cadascú sobre el filòsof David Hume. Molt bé: et donaré jo la meva opinió sobre aquest filòsof.

Et diré, abans que res, que no és (mai ha estat) un dels meus filòsofs preferits. La seva negació de la causa-efecte, per exemple, senzillament no l'entenc. Penso que Hume té tanta raó en negar la conexió causa-efecte com la tindria qualsevol altra filòsof en afirmar aquesta. Que Hume digui que no veu la conexió causa-efecte, al meu entendre, no és cap demostració en contra de la seva existència. Per a mi, la creença en la conexió causa-efecte no és demostrable en cap sentit; ni afirmativament, ni negativament. I, segons la meva opinió, alguns dels filòsofs que defensen la conexió causa-efecte (Kant i Spinoza, per exemple) diuen opinions amb molt de seny. Tant si les opinions de Kant i Spinoza es basen en una opinió sobre l'univers falsa com si fos certa, sigui com sigui, trobo que "les pintures" sobre la realitat d'aquests i altres autors tenen seny, tenen sentit, són bones de fer-hi cas; si Hume no està d'acord, ho sento poc per ell.

Tampoc m'agraden les teories morals de Hume. Basar la moralitat (com a ell li agradaria) en un emotivisme extrem, a mi em sembla una hipòtesis de cert interès, però tampoc molt. Jo mateix no sóc relativista, no sóc emotivista, la meva ètica té certs paralelismes amb la epicurea i estoica, i l'emotivisme alegre i "titolafluixa" de Hume no m'agrada.

A més, moralment m'agrada pensar que l'home és un ésser amb una raó, que viu en un univers de seny i de disciplina, i on el dogmatisme hi té un lloc. Aquesta forma de ser meva, no és la de Hume.

Per cert, tinc entès que Hume, a diferència de mi, era un home agradós de la beguda i del vici, i poc disciplinari. I a més, un pressumptuós que més d'una vegada li agradava restregar les teories dels contraris per la cara (ho va fer contra l'estoïcisme, per exemple). Molt d'emotivisme, d'escepticisme i d'ultraempirisme, però alhora un dogmàtic de cap a peus. La democràcia de Hume i el plaer de Hume, tal i com els veu Hume, és la veritat de l'univers. En Hume es disfressa com si fos una espècie d'abanderat del lliure pensament, però només cal mirar en el seu atac a la conexió causa-efecte i al dogmatisme moral, com per veure que aquest senyor Humillo sap el que no li agrada gens (i el que sí que ataca).

En fi, per ara ja m'he extès prou. Fins la pròxima!!
Tornar a dalt Ir abajo
Veure perfil de l'usuari http://www.cosmos-stoer.cat
RabosaFOX

avatar

Nombre de missatges : 174
Data d'inscripció : 30/06/2008

MissatgeAssumpte: Re: QUI VA SER DAVID HUME   Dt Jul 01, 2008 9:15 pm

Un text molt interessant Crom, quan surt el teu llibre?
Tornar a dalt Ir abajo
Veure perfil de l'usuari
Crom-el-nordic
Admin
avatar

Nombre de missatges : 948
Data d'inscripció : 25/05/2008
Edad : 40

MissatgeAssumpte: Re: QUI VA SER DAVID HUME   Dt Jul 01, 2008 10:54 pm

RabosaFOX escrigué:
Un text molt interessant Crom, quan surt el teu llibre?

El meu llibre ja està escrit. El problema serà publicar-lo. No crec que cap editorial me'n pagui ni un euro (no sóc famós de cap manera). Me l'acabaré pagant a mi mateix... quan estalvii algun euro.

O sigui, que, responent a la teva pregunta: em temo que el meu llibre trigarà bastant en sortir...

A més, quan surti el meu llibre, si és que no es fa esperar moltíssim, molt em temo que el Racó Català no em farà cap propaganda positiva... En fi, paciència.
Tornar a dalt Ir abajo
Veure perfil de l'usuari http://www.cosmos-stoer.cat
Contenido patrocinado




MissatgeAssumpte: Re: QUI VA SER DAVID HUME   

Tornar a dalt Ir abajo
 
QUI VA SER DAVID HUME
Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt 
Pàgina 1 de 1

Permisos d'aquest fòrum:No pots respondre a temes en aquest fòrum
El Forumstoa: secció de fòrums de La Stoa. :: Fòrum general. :: Filosofia-
Canviar a: