"'Els Països Catalans no existen"; un article de Fidalgo.

Hola a tothom. He trobat a Internet, a la web e-notícies, un article de Sergi Fidalgo, en clau podríem dir-ne ultraespanyolista, que m'ha fet autèntica vergonya. És probable que mai més llegeixi res en absolut d'aquest "baró espanyol" d'e-notícies... Sic!

Malgrat tot, us passo l'article. D'acord amb la normativa de La Stoa, us passo la versió catalana (potser no del tot ben corregida) a dalt, i la versió castellana a baix; no obstant, en aquesta ocasió, us recomano anar a sota de tot i mirar només la versió en espanyol: n'hi ha per llogar-hi cadires...

Per cert, he decidit suprimir els pàrrafs de sota de l'article, on Sergi(o) Fidalgo promociona els seus portals. Només us indicaré que, si voleu llegir les webs d'aquest "señor", aneu a e-notícies i us ho busqueu vosaltres mateixos. Això sí: he indicat, amb un doble parèntesis, la supressió d'aquesta part (propagandística) del seu article.

Que us sigui instructiu l'article, espero!!



-----------------------------------------------------------------------

- Versió catalana.

Els 'Països Catalans' no existeixen

València en mans del Partit Popular, i amb l'aspecte que aquesta situació no vagi a canviar en els pròxims anys. Andorra, a la seva bola, dedicant-se als seus negocis i més pendent del que es mou a Madrid del que passi a Barcelona. L'anomenada "Catalunya nord", un feu dels partits de dreta i ultradreta, amb grans percentatges de suport popular para Sarkozy i Le Pen. On estan els anomenats "Països catalans", si la majoria de ciutadans d'aquests territoris no volen saber gens dels nacionalistes catalans?

Aquesta construcció patriòtica, cultural i política, no està relacionada amb la realitat de València, Balears, Andorra i el sud de França. Pot servir perquè alguns milers de nacionalistes catalans que viuen a Barcelona, Tarragona o Vic s'asseuen més feliços perquè existeix un món millor en el qual hi ha un gran país que engloba a dotze milions de persones. Però és una fabulació, un conte de fades. És com si Espanya es dediqués a somiar ara amb recuperar el "Imperi" en l'Amèrica llatina, amb l'excusa que allí es parla castellà i existeixen llaços culturals. Aquestes terres comparteixen la mateixa llengua -tot i els intents del PP valencià de negar aquesta realitat-, però políticament cadascuna ha decidit seguir un camí diferent. Perquè cada vegada que els seus ciutadans voten, no ho fan en clau dels "Països catalans".

(...)



--------------------------------------------------------------------

- Versió en espanyol (l'original):

Los 'Països Catalans' no existen

Valencia en manos del Partido Popular, y con visos de que esta situación no cambie en los próximos años. Andorra, a su bola, dedicándose a sus negocios y más pendiente de lo que se mueve en Madrid de lo que pase en Barcelona. La llamada "Catalunya nord", un feudo de los partidos de derecha y ultraderecha, con grandes porcentajes de apoyo popular para Sarkozy y Le Pen. ¿Dónde están los llamados "Països catalans", si la mayoría de ciudadanos de estos territorios no quieren saber nada de los nacionalistas catalanes?

Esta construcción patriótica, cultural y política, no está relacionada con la realidad de Valencia, Baleares, Andorra y el sur de Francia. Puede servir para que algunos miles de nacionalistas catalanes que viven en Barcelona, Tarragona o Vic se sientan más felices porque existe un mundo mejor en el que hay un gran país que engloba a doce millones de personas. Pero es una fabulación, un cuento de hadas. Es como si España se dedicara a soñar ahora con recuperar el "Imperio" en la América latina, con la excusa que allí se habla castellano y existen lazos culturales. Estas tierras comparten la misma lengua - a pesar de los intentos del PP valenciano de negar esta realidad -, pero políticamente cada una ha decidido seguir un camino diferente. Porque cada vez que sus ciudadanos votan, no lo hacen en clave de los "Països catalans".

(...)

O sigui que tu i auqest homen teneiu la mateixa ideologia?

Xenifer escrigué:

O sigui que tu i auqest homen teneiu la mateixa ideologia?

¡¡Clar que NO, so tonta!!

Crom-el-nordic escrigué:

Xenifer escrigué:

O sigui que tu i auqest homen teneiu la mateixa ideologia?

¡¡Clar que NO, so tonta!!

Aixo va contra la normativa!!!!

Primer de tot respecte

Acaves de sortir de la preso i xa amb aqets aires

Xenifer escrigué:

Crom-el-nordic escrigué:

Xenifer escrigué:

O sigui que tu i auqest homen teneiu la mateixa ideologia?

¡¡Clar que NO, so tonta!!

Aixo va contra la normativa!!!!

Primer de tot respecte

Acaves de sortir de la preso i xa amb aqets aires

Està bé, presento disculpes...

... però de totes maneres, tu, al comparar-me amb en Fidalgo, també l'has espifiat una mica... demano que reconeguis que també tu has comès un error.

Jo et deia "tonta" suaument, per fer-te reaccionar... trobo que això no arriba a ser delicte encara. De totes maneres, ho sento, no volia ofendre, només volia provocar una mica de reacció.

¿Em disculpes?

No et disculpe

La lley es igual per a tots

p

Xenifer escrigué:

No et disculpe

La lley es igual per a tots

p

Tu has quedat sancionada per intentar crear dissidència, i per atacar als fonaments de monarquia parlamentària del nostre portal.

una pregunta, si es un portal de filosofia per quins set sous no se li desmonten els arguments a aquest pallús, enlloc de posar el text així, i prou?


vaia folòsofs que té catalunya....

Maximum Bird escrigué:

una pregunta, si es un portal de filosofia per quins set sous no se li desmonten els arguments a aquest pallús, enlloc de posar el text així, i prou?

vaia folòsofs que té catalunya....

Mira, senyor Maximum Bird, jo estic aquí principalment per a informar; no per a informar i armar bulla. Si tu vols, el discuteixes tu mateix.

A més, tingues en compte, t'ho demano, que pensis que jo ja tinc les meves feines com per buscar-me enemics. I una altra cosa: el que tu entens per filosofia no és el que entenc jo per filosofia. Si no t'agrada, et fas tu mateix un portal; t'ho dic seriosament i sense voler ofendre a ningú, però que ho tinguis ben clar.

A més, em penso una mica que tu el que busques és guerra (simplement, guerra). I ni el "Cosmos" Stoer ni el Forumstoa són llocs de pugna i mala entesa. Si vols guerra, la busques a un altre lloc; t'ho dic sense voler burlar-me de tu.

¿Has entès el que pensa l'administrador d'aquest fòrum? Si no estàs d'acord, parlem-ne.

No ho he entès pas.


Jo no tinc cap necessitat de crear-me ni un fòrum ni un portal propi.

he estat en milers de fòrums (en català, en castellà, en anglès, en xinès, etc..) i he contribuit en la seva millora, (els xinesos és difícil, qüestions de govern i coses per l'estil, ja saps com és la Xina) i normalment els administradors em demanaven consell.


Opinem doncs que si en un fòrum català es penja un article en contra de catalunya, almenys s'ha d'elaborar (o animar a fer-ho) un (o més) arguments en contra del text, normalment acostumen a ser desenes, doncs els espanyols desvariegen més que els vells.

tànimo a que ho facis Crom, et sentiràs net, et sentiràs bé.

Maximum Bird escrigué:

No ho he entès pas.


Jo no tinc cap necessitat de crear-me ni un fòrum ni un portal propi.

he estat en milers de fòrums (en català, en castellà, en anglès, en xinès, etc..) i he contribuit en la seva millora, (els xinesos és difícil, qüestions de govern i coses per l'estil, ja saps com és la Xina) i normalment els administradors em demanaven consell.


Opinem doncs que si en un fòrum català es penja un article en contra de catalunya, almenys s'ha d'elaborar (o animar a fer-ho) un (o més) arguments en contra del text, normalment acostumen a ser desenes, doncs els espanyols desvariegen més que els vells.

tànimo a que ho facis Crom, et sentiràs net, et sentiràs bé.

Home, si ho veus així...

El teu punt de vista, expressat amb bones paraules, és respectable.

Possiblement el tindré en compte i l'aplicaré, però no et garanteixo res. M'ho pensaré.

Salut!!

L'acció és la clau del triomf en aquesta vida crom.

Pensar, i simplement pensar, no serveix de res.

Maximum Bird escrigué:

L'acció és la clau del triomf en aquesta vida crom.

Pensar, i simplement pensar, no serveix de res.

Informar, i simplement informar, sí que serveix per a alguna cosa.

¿Et repeteixo la frase? Me la crec...

Pot ser que te la creguis.

Els sofistes deien una cosa amb la qual tenien raó.

Es poden argumentar i creure idees contràries (no en tots els casos, però si en bastants)

Maximum Bird escrigué:

Pot ser que te la creguis.

Els sofistes deien una cosa amb la qual tenien raó.

Es poden argumentar i creure idees contràries (no en tots els casos, però si en bastants)

Jo dic amb tota la seriositat, que la informació és per sí sola un valor; almenys, tota informació no falsa i diferent de zero.

¿Quin seria el teu contraargument, si es donés el cas que volguessis discutir-me o denegar-me la frase anterior? Els sofistes diran el que vulguin, però jo trobo que el silenci no nega cap frase; juga-te-la i debat-me-la, i si et calles és que et rendeixes.

Salut, stoers!!

Crom-el-nordic escrigué:

Maximum Bird escrigué:

Pot ser que te la creguis.

Els sofistes deien una cosa amb la qual tenien raó.

Es poden argumentar i creure idees contràries (no en tots els casos, però si en bastants)

Jo dic amb tota la seriositat, que la informació és per sí sola un valor; almenys, tota informació no falsa i diferent de zero.

¿Quin seria el teu contraargument, si es donés el cas que volguessis discutir-me o denegar-me la frase anterior? Els sofistes diran el que vulguin, però jo trobo que el silenci no nega cap frase; juga-te-la i debat-me-la, i si et calles és que et rendeixes.

Salut, stoers!!

Doncs si, te la debato.

La informació, és valuosa.

Però aquesta, si no s'utilitza ni s'aplica, passa a ser inútil.


La informació, en el cas d'un comentari personal, i no d'una veritat absoluta, és relativa.
Per tant, pot ésser argumentada i contraargumentada, cosa que demostra que no és una veritat absoluta.
Per aquest fet, ja perd la seva valuositat.

apa, refum-te

Maximum Bird escrigué:

Crom-el-nordic escrigué:

Maximum Bird escrigué:

Pot ser que te la creguis.

Els sofistes deien una cosa amb la qual tenien raó.

Es poden argumentar i creure idees contràries (no en tots els casos, però si en bastants)

Jo dic amb tota la seriositat, que la informació és per sí sola un valor; almenys, tota informació no falsa i diferent de zero.

¿Quin seria el teu contraargument, si es donés el cas que volguessis discutir-me o denegar-me la frase anterior? Els sofistes diran el que vulguin, però jo trobo que el silenci no nega cap frase; juga-te-la i debat-me-la, i si et calles és que et rendeixes.

Salut, stoers!!

Doncs si, te la debato.

La informació, és valuosa.

Però aquesta, si no s'utilitza ni s'aplica, passa a ser inútil.


La informació, en el cas d'un comentari personal, i no d'una veritat absoluta, és relativa.
Per tant, pot ésser argumentada i contraargumentada, cosa que demostra que no és una veritat absoluta.
Per aquest fet, ja perd la seva valuositat.

apa, refum-te

A veure, a veure...

1) Clar que la informació només és valuosa si s'aplica. No és pas valuosa per sí sola, si és que vols dir-me això. Però trobo molt relatiu què entenem per "ser lo bastant valuós". Hi ha qui troba divertit aprendre coses que a d'altres resultarien soses; jo què sé, possiblement podríem dir això de la filatèlia, o de la filosofia etrusta. Hi hauria molt per debatre...

2) Per suposat, hi ha informacions que són absolutes i n'hi ha que són discutibles. A més, no sempre disposes de informacions empíriques com per saber, almenys no tu mateix, quina és la veritat. Per exemple, un condemnat a mort sense testimonis; ¿quina prova absoluta es pot utilitzar? ¿Sempre hi ha una prova absoluta en aquests casos?

2.1) Però no crec que el fet que una informació sigui només relativa, impliqui per necessitat i en tots els casos que no té cap valor. Hi ha informacions no absolutament contrastables que podrien ser de cert valor. Si em vols dir que la relativitat d'una informació implica la nulitat del seu valor, en aquest punt trobo que potser en algunes circumstàncies i casos concrets tindries raó, però no pas sempre.

Crom-el-nordic escrigué:

Maximum Bird escrigué:

Crom-el-nordic escrigué:

Maximum Bird escrigué:

Pot ser que te la creguis.

Els sofistes deien una cosa amb la qual tenien raó.

Es poden argumentar i creure idees contràries (no en tots els casos, però si en bastants)

Jo dic amb tota la seriositat, que la informació és per sí sola un valor; almenys, tota informació no falsa i diferent de zero.

¿Quin seria el teu contraargument, si es donés el cas que volguessis discutir-me o denegar-me la frase anterior? Els sofistes diran el que vulguin, però jo trobo que el silenci no nega cap frase; juga-te-la i debat-me-la, i si et calles és que et rendeixes.

Salut, stoers!!

Doncs si, te la debato.

La informació, és valuosa.

Però aquesta, si no s'utilitza ni s'aplica, passa a ser inútil.


La informació, en el cas d'un comentari personal, i no d'una veritat absoluta, és relativa.
Per tant, pot ésser argumentada i contraargumentada, cosa que demostra que no és una veritat absoluta.
Per aquest fet, ja perd la seva valuositat.

apa, refum-te

A veure, a veure...

1) Clar que la informació només és valuosa si s'aplica. No és pas valuosa per sí sola, si és que vols dir-me això. Però trobo molt relatiu què entenem per "ser lo bastant valuós". Hi ha qui troba divertit aprendre coses que a d'altres resultarien soses; jo què sé, possiblement podríem dir això de la filatèlia, o de la filosofia etrusta. Hi hauria molt per debatre...

2) Per suposat, hi ha informacions que són absolutes i n'hi ha que són discutibles. A més, no sempre disposes de informacions empíriques com per saber, almenys no tu mateix, quina és la veritat. Per exemple, un condemnat a mort sense testimonis; ¿quina prova absoluta es pot utilitzar? ¿Sempre hi ha una prova absoluta en aquests casos?

2.1) Però no crec que el fet que una informació sigui només relativa, impliqui per necessitat i en tots els casos que no té cap valor. Hi ha informacions no absolutament contrastables que podrien ser de cert valor. Si em vols dir que la relativitat d'una informació implica la nulitat del seu valor, en aquest punt trobo que potser en algunes circumstàncies i casos concrets tindries raó, però no pas sempre.

vejam;

1- Una cosa és la valua, i l'altra la satisfacció personal.
Si el que tu saps, no té cap reconeixement extern per part d'altres persones, o t'és útil per a sobreviure, no té pràcticament valor, a part del que tu, particularment puguis donar-li.

2- Si una informació és relativa, no té valor, en pràcticament cap cas, doncs basante en ella, només podràs arribar a conclusions equivocades i a "miratges".
La veritat, la veritat absoluta sobre totes les coses, potser no l'arribem a saber mai, i potser ni existeix.

Posa'm un exemple de la 2.1

Maximum Bird escrigué:

(...)

vejam;

1- Una cosa és la valua, i l'altra la satisfacció personal.
Si el que tu saps, no té cap reconeixement extern per part d'altres persones, o t'és útil per a sobreviure, no té pràcticament valor, a part del que tu, particularment puguis donar-li.

2- Si una informació és relativa, no té valor, en pràcticament cap cas, doncs basante en ella, només podràs arribar a conclusions equivocades i a "miratges".
La veritat, la veritat absoluta sobre totes les coses, potser no l'arribem a saber mai, i potser ni existeix.

Posa'm un exemple de la 2.1

1) Jo no crec que una satisfacció personal no sigui cap mena de valua... però suposo que és una mica relatiu, això.

2) Però no totes les informacions es poden verificar. Estic parlant d'opinions, o de teories, o de probabilitats. ¿Què faràs amb totes les opinions-teories-probabilitats? ¿Declarar-les totes falses, així de cop i volta? ¿Reduir-les totes a falsedats és la solució?

2.1) És que l'ésser humà va a cops de probabilitat sempre, vulgui o no vulgui. A més, trobo que només els tontos troben que ho saben tot.

2.1.1) Et faré una pregunta, a veure què respons. ¿Tu creus que ho saps tot? ¿Si no, quins límits poses al teu coneixement?

2.2) Tu que parles tant de veritats i mentides, alguna cosa em fa pensar que ets atéu. Doncs bé, et pregunto jo: ¿Ets atéu? ¿Sí o no...?

3) A vegades coses que semblen miratges o ridículament improbables acaben siguent veritat. ¿No creus...?

Bé, ja he dit la meva. Salut!!

Crom-el-nordic escrigué:

Maximum Bird escrigué:

(...)

vejam;

1- Una cosa és la valua, i l'altra la satisfacció personal.
Si el que tu saps, no té cap reconeixement extern per part d'altres persones, o t'és útil per a sobreviure, no té pràcticament valor, a part del que tu, particularment puguis donar-li.

2- Si una informació és relativa, no té valor, en pràcticament cap cas, doncs basante en ella, només podràs arribar a conclusions equivocades i a "miratges".
La veritat, la veritat absoluta sobre totes les coses, potser no l'arribem a saber mai, i potser ni existeix.

Posa'm un exemple de la 2.1

1) Jo no crec que una satisfacció personal no sigui cap mena de valua... però suposo que és una mica relatiu, això.

2) Però no totes les informacions es poden verificar. Estic parlant d'opinions, o de teories, o de probabilitats. ¿Què faràs amb totes les opinions-teories-probabilitats? ¿Declarar-les totes falses, així de cop i volta? ¿Reduir-les totes a falsedats és la solució?

2.1) És que l'ésser humà va a cops de probabilitat sempre, vulgui o no vulgui. A més, trobo que només els tontos troben que ho saben tot.

2.1.1) Et faré una pregunta, a veure què respons. ¿Tu creus que ho saps tot? ¿Si no, quins límits poses al teu coneixement?

2.2) Tu que parles tant de veritats i mentides, alguna cosa em fa pensar que ets atéu. Doncs bé, et pregunto jo: ¿Ets atéu? ¿Sí o no...?

3) A vegades coses que semblen miratges o ridículament improbables acaben siguent veritat. ¿No creus...?

Bé, ja he dit la meva. Salut!!

vejam;

1- Completament relatiu. La vàlua li dones tu, però no et serveix per sobreviure. (com es nota que ets jove i que no has passat gana, noi)

2- Opinions, teories, i probabilitats, no passen d'això. D'opinions, teories, i probabilitats.
Un experiment empíric basat en teories, és impensable.
Les coses empíriques es basen en lleis.
Les probabilitats, són del camp de les matemàtiques, i sempre ténen cert grau d'exactitud, i el reflexen clarament.
Les Opinions, són completament subjectives, per tant no són empíriques ni de bon troç, i cada ú pot dir la seva, per tant, tampoc són informacions universals, i per tant, són "inútils".

2.1 - L'ignorant afirma o nega rotundament, el savi, dubta.
Cops de probabilitat?
El fet de tenir satèlits damunt del teu cap et sembla una creació de la providència i de l'atzar?

2.1.1 -No ho sé tot, i possiblement mai ho sabré tot, i els coneixements de l'home poden ésser ilimitats. (no ho coneixerem mai tot, però sempre coneixerem coses noves, i per cada cosa que coneixem, ampliarem aquest ventall del tot)

2.2- Atéu? Agnòstic? Creient? No sóc catòlic, ni sóc musulmà.. però tampoc sóc atéu. Possiblement agnòstic, doncs em sembla una aberració que l'home pugui confirmar l'existència d'una criatura tan suprema com és e déu d'algunes religions.
Si hi ha algún déu, de moment penso que és un mateix...
el temps dirà, però prefereixo no abraçarme a religions, i seguir el camí de la conciència i l'experiència.

3- les coses ridículament probables potser si. Els miratges, mai. Un miratge és un miratge i punt. És una idea que sembla bona, però que parteix de bases equivocades. Si la base falla, allò mai es convertirà en veritat.

Maximum Bird escrigué:

Crom-el-nordic escrigué:

(...)

1) Jo no crec que una satisfacció personal no sigui cap mena de valua... però suposo que és una mica relatiu, això.

2) Però no totes les informacions es poden verificar. Estic parlant d'opinions, o de teories, o de probabilitats. ¿Què faràs amb totes les opinions-teories-probabilitats? ¿Declarar-les totes falses, així de cop i volta? ¿Reduir-les totes a falsedats és la solució?

2.1) És que l'ésser humà va a cops de probabilitat sempre, vulgui o no vulgui. A més, trobo que només els tontos troben que ho saben tot.

2.1.1) Et faré una pregunta, a veure què respons. ¿Tu creus que ho saps tot? ¿Si no, quins límits poses al teu coneixement?

2.2) Tu que parles tant de veritats i mentides, alguna cosa em fa pensar que ets atéu. Doncs bé, et pregunto jo: ¿Ets atéu? ¿Sí o no...?

3) A vegades coses que semblen miratges o ridículament improbables acaben siguent veritat. ¿No creus...?

Bé, ja he dit la meva. Salut!!

vejam;

1- Completament relatiu. La vàlua li dones tu, però no et serveix per sobreviure. (com es nota que ets jove i que no has passat gana, noi)

2- Opinions, teories, i probabilitats, no passen d'això. D'opinions, teories, i probabilitats.
Un experiment empíric basat en teories, és impensable.
Les coses empíriques es basen en lleis.
Les probabilitats, són del camp de les matemàtiques, i sempre ténen cert grau d'exactitud, i el reflexen clarament.
Les Opinions, són completament subjectives, per tant no són empíriques ni de bon troç, i cada ú pot dir la seva, per tant, tampoc són informacions universals, i per tant, són "inútils".

2.1 - L'ignorant afirma o nega rotundament, el savi, dubta.
Cops de probabilitat?
El fet de tenir satèlits damunt del teu cap et sembla una creació de la providència i de l'atzar?

2.1.1 -No ho sé tot, i possiblement mai ho sabré tot, i els coneixements de l'home poden ésser ilimitats. (no ho coneixerem mai tot, però sempre coneixerem coses noves, i per cada cosa que coneixem, ampliarem aquest ventall del tot)

2.2- Atéu? Agnòstic? Creient? No sóc catòlic, ni sóc musulmà.. però tampoc sóc atéu. Possiblement agnòstic, doncs em sembla una aberració que l'home pugui confirmar l'existència d'una criatura tan suprema com és e déu d'algunes religions.
Si hi ha algún déu, de moment penso que és un mateix...
el temps dirà, però prefereixo no abraçarme a religions, i seguir el camí de la conciència i l'experiència.

3- les coses ridículament probables potser si. Els miratges, mai. Un miratge és un miratge i punt. És una idea que sembla bona, però que parteix de bases equivocades. Si la base falla, allò mai es convertirà en veritat.

1) La teva afirmació sobre la valua, el que tu anomenaries pragmatisme, el no haver passat gana, i tot això, em sembla supèrflua. Potser no he passat mai jo vertadera gana (¿a qui, digues-me tu, li ve de gust provar aquesta experiència si pot evitar-la? en tot cas, no em defineixo a mi mateix ni com una persona de classe alta, ni com un sibarita, ni tant sols com un hedonista, diria de mi mateix que no ho sóc), però tinc 31 anys (confesso lliurement la meva edat), i afirmo amb el cap ben alt que el que dic són coses serioses i tinc la meva experiència. ¡¡Amb el cap ben alt!!

2) No crec que les probabilitats siguin només en el camp de les matemàtiques. No tot en la vida són estadístiques i números. No ho podem saber tot en el camp empíric i psicològic. I no estic parlant exclusivament de ciències, sinó també de fets simples de la vida qüotidiana.

2.1) Per probabilitats, entenc simplement incerteses. ¿Que en les matemàtiques no hi ha incerteses? Potser no (jo no sóc un expert en matemàtiques). Però jo no estic parlant de matemàtiques, lenye, sinó d'altres coses...

3) Sobre això que em dius de "el savi, dubta", et diré que, el meu concepte de savi (que és complex i no vull, no vull, definir-lo amb quatre frases) és un concepte que admet dogmatismes (he dit dogmatismes, no axiomes) parcials. El gris és una suma de blancs i negres; però cal separar, en el gris, els blancs i negres.

3.1) Ja t'ho explicaré en una altra ocasió, el meu concepte de savi, si no et fa res...

4) Jo també sóc agnòstic. Sense dir cap burla, aixó sí que tenim en comú...

5) Perdona, et dic amb tot el respecte que estic despistat, però ¿em vols dir què entens tu amb el teu concepte de "miratge"? ¿Un ilusionisme causat per la gana i la set com en el desert, per exemple?

t'hi posaré exemples;
dins del concepte miratge entraria per exemple una fal.làcia i qualsevol raonament enganyós.
També hi entrarien molts raonaments que feren els sofistes (aquells tant criticats per sócrates, plató i aristòtil)
i tots aquells arguments i teories que provenen de premisses que no són absolutament certes o provvades.

Maximum Bird escrigué:

t'hi posaré exemples;
dins del concepte miratge entraria per exemple una fal.làcia i qualsevol raonament enganyós.
També hi entrarien molts raonaments que feren els sofistes (aquells tant criticats per sócrates, plató i aristòtil)
i tots aquells arguments i teories que provenen de premisses que no són absolutament certes o provvades.

Entre els sofistes hi ha moltes afirmacions valuoses que, amb o sense anterioritat cronològica a Sòcrates i a d'altres, amb o sense originalitat en sí mateixes, mereixen la pena.

Amb tota la seva criticabilitat, el pensament sofista (que jo considero molt pluriforme) té teories interessants. I el seu relativisme, lluny de ser una tonteria ni cap espècie d'òbvia falsedat, és un argument a tenir en compte.

Això opino dels sofistes. Que ressoni per tot el Fòrumstoa.

Però un argument probable no és una fal.làcia.

A més, et diré una cosa. Hi ha coses que són fal.làcies de per sí mateixes. Un argument matemàtic incorrecte (una arrel negativa, o que dos és igual a cinc, per exemple) és un tipus de fal.làcia, evidentment. Però els arguments ètico-morals no són fal.làcies per sí mateixos.

Per exemple, que jo et digués: "Sòcrates era una persona simpàtica". Molts et dirien que estan d'acord. Però jo mateix (Crom per servir-te) i Nietzsche (parlo en nom d'aquest pensador alemany) et diríem que no és simpàtic; i algun que altre et diria el mateix.

Doncs bé: que Sòcrates sigui simpàtic o no, no és ni una fal.làcia ni un axioma. Podria ser una evidència, però no de tipus matemàtic.

Ni tant sols si Sòcrates caigués simpàtic a tot el món de tot el món, no per això seria un axioma, la simpatia de Sòcrates; seria un argument ètico-moral que tothom acceptaria, però no tindria l'estructura ni matemàtica ni lògica d'un axioma (ni tampoc d'una fal.làcia).

Mmmm... Bé, de moment et dic això. Salut!!

Crom-el-nordic escrigué:

Maximum Bird escrigué:

t'hi posaré exemples;
dins del concepte miratge entraria per exemple una fal.làcia i qualsevol raonament enganyós.
També hi entrarien molts raonaments que feren els sofistes (aquells tant criticats per sócrates, plató i aristòtil)
i tots aquells arguments i teories que provenen de premisses que no són absolutament certes o provvades.

Entre els sofistes hi ha moltes afirmacions valuoses que, amb o sense anterioritat cronològica a Sòcrates i a d'altres, amb o sense originalitat en sí mateixes, mereixen la pena.

Amb tota la seva criticabilitat, el pensament sofista (que jo considero molt pluriforme) té teories interessants. I el seu relativisme, lluny de ser una tonteria ni cap espècie d'òbvia falsedat, és un argument a tenir en compte.

Això opino dels sofistes. Que ressoni per tot el Fòrumstoa.

Però un argument probable no és una fal.làcia.

A més, et diré una cosa. Hi ha coses que són fal.làcies de per sí mateixes. Un argument matemàtic incorrecte (una arrel negativa, o que dos és igual a cinc, per exemple) és un tipus de fal.làcia, evidentment. Però els arguments ètico-morals no són fal.làcies per sí mateixos.

Per exemple, que jo et digués: "Sòcrates era una persona simpàtica". Molts et dirien que estan d'acord. Però jo mateix (Crom per servir-te) i Nietzsche (parlo en nom d'aquest pensador alemany) et diríem que no és simpàtic; i algun que altre et diria el mateix.

Doncs bé: que Sòcrates sigui simpàtic o no, no és ni una fal.làcia ni un axioma. Podria ser una evidència, però no de tipus matemàtic.

Ni tant sols si Sòcrates caigués simpàtic a tot el món de tot el món, no per això seria un axioma, la simpatia de Sòcrates; seria un argument ètico-moral que tothom acceptaria, però no tindria l'estructura ni matemàtica ni lògica d'un axioma (ni tampoc d'una fal.làcia).

Mmmm... Bé, de moment et dic això. Salut!!

que tu afirmessis que socrates era (o no) simpatic, no es un miratge, sino una cosa molt poc probable (o no).

Doncs no et bases en res.


Per a fer un miratge has de tenir unes premisses errònies i desenvolupar-ne un raonament.

Maximum Bird escrigué:

Crom-el-nordic escrigué:

Maximum Bird escrigué:

t'hi posaré exemples;
dins del concepte miratge entraria per exemple una fal.làcia i qualsevol raonament enganyós.
També hi entrarien molts raonaments que feren els sofistes (aquells tant criticats per sócrates, plató i aristòtil)
i tots aquells arguments i teories que provenen de premisses que no són absolutament certes o provvades.

Entre els sofistes hi ha moltes afirmacions valuoses que, amb o sense anterioritat cronològica a Sòcrates i a d'altres, amb o sense originalitat en sí mateixes, mereixen la pena.

Amb tota la seva criticabilitat, el pensament sofista (que jo considero molt pluriforme) té teories interessants. I el seu relativisme, lluny de ser una tonteria ni cap espècie d'òbvia falsedat, és un argument a tenir en compte.

Això opino dels sofistes. Que ressoni per tot el Fòrumstoa.

Però un argument probable no és una fal.làcia.

A més, et diré una cosa. Hi ha coses que són fal.làcies de per sí mateixes. Un argument matemàtic incorrecte (una arrel negativa, o que dos és igual a cinc, per exemple) és un tipus de fal.làcia, evidentment. Però els arguments ètico-morals no són fal.làcies per sí mateixos.

Per exemple, que jo et digués: "Sòcrates era una persona simpàtica". Molts et dirien que estan d'acord. Però jo mateix (Crom per servir-te) i Nietzsche (parlo en nom d'aquest pensador alemany) et diríem que no és simpàtic; i algun que altre et diria el mateix.

Doncs bé: que Sòcrates sigui simpàtic o no, no és ni una fal.làcia ni un axioma. Podria ser una evidència, però no de tipus matemàtic.

Ni tant sols si Sòcrates caigués simpàtic a tot el món de tot el món, no per això seria un axioma, la simpatia de Sòcrates; seria un argument ètico-moral que tothom acceptaria, però no tindria l'estructura ni matemàtica ni lògica d'un axioma (ni tampoc d'una fal.làcia).

Mmmm... Bé, de moment et dic això. Salut!!

que tu afirmessis que socrates era (o no) simpatic, no es un miratge, sino una cosa molt poc probable (o no).

Doncs no et bases en res.


Per a fer un miratge has de tenir unes premisses errònies i desenvolupar-ne un raonament.

¿En què et bases per a dir que per dir jo que Sòcrates, al meu entendre, no era simpàtic, no em baso en res?

Que no em baso (ni em puc basar) en cap argument axiomàtic, d'acord. Però tinc les meves argumentacions com per intentar basar-me a favor de la simpatia o antipatia de Sòcrates. Argumentacions no axiomàtiques, però argumentacions d'algun tipus.

En tot cas, segueixo sense entendre exactament què entens tu per "miratge".

Però ho haurem de resoldre un altre dia, perquè aviat marxo de juerga una estona pels bars. Potser escrigui encara algun missatge aquesta nit, però la decisió de marxar aviat la mantinc. Tingues-ho present. Bona nit, digníssim rival filosòfic!!