¿Qui creus que és català?

Tinc curiositat sobre una qüestió sobre el catalanisme, la que podeu llegir a l'enquesta (que estarà oberta 15 dies). Voteu i comenteu. Salutis!!

Jo m'ho he pensat una mica, i he votat: "Qui viu i treballa a Catalunya, parla en català, i té una ideologia catalanista.".

Català és qui se sent català. Dins d'aquest grup tenim diversos subgrups: hi ha la diàspora catalana, que no viu aquí, la condició de treballar la veig bastant absurda, començant pels jubilats, sense prejudici del caràcter treballador majoritari dels catalans, llavors tenim els renegats, estil Vidal-Cuadras, i els incoherents i/o passotes, que no estimen Catalunya o tot i sentir-se catalans no parlen català, per exemple perquè tenen un desfasament entre identitat i integració.

Fo escrigué:

Català és qui se sent català. Dins d'aquest grup tenim diversos subgrups: hi ha la diàspora catalana, que no viu aquí, la condició de treballar la veig bastant absurda, començant pels jubilats, sense prejudici del caràcter treballador majoritari dels catalans, llavors tenim els renegats, estil Vidal-Cuadras, i els incoherents i/o passotes, que no estimen Catalunya o tot i sentir-se catalans no parlen català, per exemple perquè tenen un desfasament entre identitat i integració.

Interessants explicacions, sí.

Pel que sembla, has votat en l'enquesta. Gràcies.

Bé, és massa tard per votar, però deixaré el comentari igualment! Ue!

Jo hauria votat "Altres", i la meva frase seria la següent: És català qui vulgui.

La raó és senzilla, si algú vol ser català implica que es sent atret per les característiques culturals catalanes, i això implica que, encara que sigui a petita escala, s'esforçaran per defensar-les. Això és suficient.

Per acabar, un porquet.

Epa! escrigué:

Bé, és massa tard per votar, però deixaré el comentari igualment! Ue!

Jo hauria votat "Altres", i la meva frase seria la següent: És català qui vulgui.

La raó és senzilla, si algú vol ser català implica que es sent atret per les característiques culturals catalanes, i això implica que, encara que sigui a petita escala, s'esforçaran per defensar-les. Això és suficient.

Per acabar, un porquet.

No entenc molt bé la teva afirmació, la veritat és que em desconcerta un tant...

Et faré una pregunta. Artur Mas diu que és molt català, o això crec que diria ell. ¿Per a tu, Artur Mas és 100% català? En cas negatiu, justifica una mica la resposta, sisplau.

És català tot aquell qui se sent català i no se sent espanyol, ja que crec k sentir-se les dues coses alhora és incompetible...o no és així?

Salut!

s_v_e escrigué:

És català tot aquell qui se sent català i no se sent espanyol, ja que crec k sentir-se les dues coses alhora és incompetible...o no és així?

Salut!

Et dic la meva opinió, tot i que suposo que no tothom pensarà com jo.

Tal i com ho veig jo, ser català i ser espanyol alhora és incompatible. Tot i que potser no conec molt bé els motius, per la meva opinió ho tinc claríssim: o ets català, o ets espanyol, o tens una altra tercera identitat; però mai català i espanyol alhora. (Si em preguntes, et diré que jo em sento moltíssim català i gens espanyol, tot i que, alhora, també m'identifico amb alguns altres pobles.).

En tot cas, afegeixo que la qüestió idiomàtica no és la única qüestió destacable que separa catalans i espanyols (tot i que sí una de les més importants). Crec que catalans i espanyols, des del nostre naixement com a nacions (o com a identitats; el que sigui que correspongui), som diferents en el nostre enfoc respectiu de la democràcia i el parlamentarisme (en un enfoc més proper o més llunyà a aquests). Espanya, fins i tot en la democràcia actual, té un tarannà bastant (o molt) més autoritari que Catalunya.

I l'autoritarisme d'Espanya, enfront del tarannà més parlamentari i dialogant de Catalunya, no només es veu en el tema polític, sinó també en l'identatari. Fixeu-vos, per exemple, tot i que es podrien donar dos milions d'altres exemples, en l'humor català (Plats Bruts, Lo Cartanyà...) i en l'humor espanyol (el Jueves, Càmara Cafè...). Són els humors respectius d'un poble parlamentari i d'un poble autoritari.

Home, és veritat que una cosa és la identitat catalana i espanyola, i una altra una persona que parli català i tingui una identitat més pròpiament espanyola (o viceversa). Malgrat que sóc conscient que hi ha blanquinegres i negriblancs, mantinc la meva afirmació.

¿No compartiu la meva opinió?

Una abraçada, Forum-stoers!!

Donat que l'enquesta ja ha finalitzat en el temps, tanco aquest fòrum.

Com que a dures penes han votat només dues persones, prefereixo no fer cap menció especial del resultat (podeu llegir-lo a dalt...).

Fòrum tancat. Salut i fins la pròxima!!